Blog de cinema de Carlos Cuesta i Martínez
Dilluns 26 d'octubre. Quart dia de les projeccions de la Secció Oficial de la Mostra de València 2020. Hui s'han projectat Willow (Milcho Manchevsky, 2019), de Macedònia; i Favolacce (Damiano i Fabio D'Innocenzo, 2020). Quelcom falla És inevitable, i fins i tot sa, que una societat es plantege quina educació s’està donant als seus menuts. … Continua la lectura de Mostra de València 2020: Dia #4
Diumenge 25 d'octubre. En aquest tercer dia de la 35na edició de La Mostra de València, les pel·lícules projectades a la Secció Oficial han sigut Kala azar (Janis Rafa, 2020) i Tereza37 (Danilo Serbedzija, 2020). Obres d'origen grec i croata, respectivament. Cavalleria rusticana Diuen que la música amanseix les feres, així que què millor que … Continua la lectura de Mostra de València 2020: Dia #3
Dissabte 24 d’octubre, segona jornada de La Mostra aquest 2020. En aquest dia s’han projectat a Secció Oficial les pel·lícules Per la llibertat (Ersin Çelik, 2019) i La viajante (Miquel Mejías, 2020), així que anem a comentar-les. «Ningú pot córrer més que una bala» Per la llibertat ―Por la libertad a la resta de l’Estat … Continua la lectura de Mostra de València 2020: Dia #2
Divendres 23 d'octubre: primer dia dels passis de premsa de La Mostra de València. Durant aquesta jornada inaugural del festival, he pogut acudir a la projecció de Zana (Antoneta Kastrati, 2019): pel·lícula coproduïda per Kosovo i Albània sobre el recent conflicte kosovar. Un exercici reparador que paga la pena comentar. Ferides obertes Una granjera kosovar … Continua la lectura de Mostra de València 2020: Dia #1
Hui comença la 35na edició del festival de cinema La Mostra de València. Certamen especialitzat, com molts sabreu, en les pel·lícules i el cinema produïts a la Mediterrània, realitzant un bon exercici de cohesió dels territoris que compartim aquesta mar menuda i calenta. Però a més, és la primera vegada que cobrisc un festival de … Continua la lectura de Mostra de València 2020: Dia #0
Després de dedicar la darrera edició de «Directors egoistes» a Sean Baker, una de les mirades més compromeses de la nova generació de directors estatunidencs, cal parlar en aquesta ocasió d’un dels grans noms del cinema nord-americà i del seté art en general: Martin Scorsese. Poques presentacions calen per parlar d'un dels considerats millors autors … Continua la lectura de Directors egoistes, #17: Martin Scorsese
Hui, a 22 de setembre de 2020, iniciem una nova estació per deixar enrere l’estiu més excepcional de les nostres vides, en el sentit menys efusiu i optimista de la paraula. Després de sis mesos convivint amb la covid tots ens hem vist afectats de prop amb major o menor mesura. Des de la pèrdua … Continua la lectura de Estiu, 2020
Pel·lícula: Tenet Director: Christopher Nolan Any: 2020 Gènere: Espionatge, ciència ficció El truco final (El Prestigio) (2006) és una de les meues pel·lícules favorites de Christopher Nolan per diverses raons, però la més destacable és perquè considere que es tracta de la millor definició de la seua obra. En la pel·lícula, dos mags ―interpretats per … Continua la lectura de Tenet (Anàlisi, Cine)
Sean Baker és un exponent de la nova onada de directors nord-americans junt amb altres autors com Damien Chazelle, Robert Eggers, Greta Gerwig, Ari Aster, Barry Jenkins o Jordan Peele. Aquesta nova generació de cineastes destaca per la reinvenció dels gèneres cinematogràfics: als darrers anys hem pogut gaudir de noves i interessants propostes a gèneres … Continua la lectura de Directors egoistes, #16: Sean Baker
Colossal (2016), de Nacho Vigalondo, és una obra prou destacable dins del panorama audiovisual contemporani pel seu valent plantejament, en el que de forma desacomplexada es tracten i deconstrueixen molts dels elements tòpics de la cultura visual i narrativa popular. Des del plantejament moral sobre la benevolència a la pel·lícula ―qui és el bo i … Continua la lectura de De la devoció a la deconstrucció del gènere mecha a ‘Colossal’
