Maleïts Malparits (Anàlisi, Cine)

bastardos1
Pel·lícula: Maleïts Malparits
Director: Quentin Tarantino
Any: 2009
Gènere: històric, bèl·lic, acció

No sóc gens fan del gènere bèl·lic, realment em resulta prou asquerós. El motiu d’açò és que em considere prou pacifista i renegue de qualsevol pel·lícula que presente la guerra com un art. Moltes obres elogien la guerra, tractant-la d’honorable i exaltant-la amb motius patriòtics que em generen molt de fàstic. Perquè el cine és un art, i en ell s’estilitza el que es mostra, la història que sen’s conta, i la guerra no és algo bònic o estètic, la guerra és cruel. Per això sempre he considerat el gènere bèl·lic com simple propaganda militar feta per a, de forma detestable, ensalçar les guerres com únic camí.

Pel·lícules com Salvar al soldado Ryan que (malgrat que reconec el gran treball d’Spielberg) sols són vàlides per a La Gloriosa Amèrica. I de repent vaig descobrir a Tarantino i a Kubrick. Aquests dos genis van saber parodiar el gènere bèl·lic d’una forma molt destacable. Cada un al seu estil, però de forma molt merescuda els dos. Hui, vaig a analitzar la pel·lícula de gènere bèl·lic de Quentin Tarantino: Malditos Bastardos.

Per començar: Malditos Bastardos pertany al gènere bèl·lic, sí, però no al típic, al que estem acostumbrats. Ací no hi hauran morts en trinxeres ja que ací vorem la guerra des de dins: no a primera línea de batalla sinó al joc subtil e intel·ligent de l’espionatge. A més, és una pel·li de Tarantino i si heu seguit els meus anàlisis haureu vist que a aquest tio sols és fidel al seu estil propi. Per tant, no estem en la típica pel·lícula bèl·lica i, a causa d’açò, junt als temes que tracta, se’m fa prou agradable.

bastardos3

M’agradaria comentar, com faig sempre més o menys al principi de forma resumida, l’argument de la pel·lícula. I en aquest cas és prou difícil ja que ací es desenvolupen dues històries distintes a la vegada però amb la mateixa conclusió. Parlant sobre l’argument, aquesta és la pel·lícula de Tarantino més complexa a causa d’aquesta característica. No m’agradaria fer excessiu spoiler així que vaig a resumir-ho molt ràpidament: l’obra tracta de matar nazis (com ens ho confirma Brad Pitt en el tràiler). Tant la història de Shoshana com la dels Bastards són la venjança dels jueus al Tercer Reich així que anem a vore correr molta sang nacionalsocialista.

Considere, sincerament parlant, que aquesta obra té els millor personatges de la seua producció personal. En Reservoir Dogs sols són rols amb cames, en Pulp Fiction són carismàtics però poc més, en Jackie Brown són profunds però obtusos (i dels que més m’agraden), en Kill Bill tampoc estan molt reforçats i en Death Proof no arribem a saber quasi res d’ells… però ací la cosa millora. En Malditos Bastardos tenim uns personatges profunds, redons (que evolucionen), carismàtics i que saben lluir-se d’una forma molt agradable. Hi ha tants que els veiem poc, individualment parlant, però el poc de temps que estan en pantalla fan coses cridaneres, molt intenses, on es formen com a personatges complets a cops de martell. A més, Tarantino es pot permetre mostrar als personatges fent coses distintes a cada escena de la pel·lícula.

Malditos Bastardos és una pel·lícula de venjança. Aquest ja pareix ser un tòpic prou comú en la filmografia de Quentin. Kill Bill la utilitzava ja i era la més “típica” (la Nóvia tenia uns objectius i anava carregant-se’ls d’un en un fins acabar amb tots), ací és repetirà també i com vorem pròximament en Django també serà el tema de l’obra. Un tema que, encara que repetit, pega perfectament amb Tarantino ja que li permet mostrar el millor del seu treball (o el més destacable): la tensió, el joc de personatges intel·ligents i l’estilització de la violència.

bastardos4

A més, com ens vam acostumbrar en altres films (sobretot en Kill Bill), ací Quentin també trenca esquemes (malgrat que no destaca un ús tan descabellat de la música). Ací la majoria de la tracklist està composta pel típic flamenco de l’spagheti western, posat en els moments més emocionants (per donar-li un toc més dur a l’obra) i més corresponents per als personatges , que saben com mostrar la seua determicació i el seu valor.

Ací no és la música. Ací Tarantino es relaxa, ja que encara que utilitza les seues atípiques referències ho fa d’una forma més pausada que en Kill Bill (motiu pel qual és l’obra més comercial de Quentin o la més accesible per a tot el món). Així i tot, encara que el director es tranquil·litza, es pot permetre posar una biografia de la BBC per presentar a Hugo Stiglitz, el gag de Goebbels o la conclusió de l’escena de la taberna.

bastardos5

Altre tema: aquesta pel·lícula és de gènere bèl·lic (encara que no del més convencional, com he comentat abans) i de gènere històric. Cal dir que les obres de gènere històric no són fidels a la història. Vull dir, encara que estiguen ben basades, encara que pose “basada en hechos reales”, encara que col·laboren historiadors o es base en les paraules literals d’alguna persona real sempre estarem davant d’una ficció.

Doncs Tarantino es baixa es pantalons i, literalment, canvia la història. La conclusió del film no és gens real. És el final que ell (i molta gent) haguera desitjat eixe any. Però açò no és una sorpresa. No hem d’enfadar-nos per ser poc fidel al vertader conflicte ja que, com diu al principi, estem en “érase una vez una Francia ocupada por los nazis”. Estem davant d’un conte.

Malditos Bastardos és de les millors pel·lícules de Quentin. Dóna la impressió que després de cagar-la aquest tio es supera (recordem que venim de Death Proof). És una de les seues obres amb la trama més complexa i els personatges més ben escrits. Sap què mostrar en cada moment perquè siga ideal i, a més, és una obra més convencional però sense abandonar el seu estil. En aquest cas, Quentin ho va aconseguir.

Nota final: 8,8

 

bastardos2

2 pensaments sobre “Maleïts Malparits (Anàlisi, Cine)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s