Reflexió final: Quentin Tarantino

Com heu vist, en aquest blog he anat analitzant totes les pel·lícules de Tarantino de forma cronològica. Ni les millors ni les més interessants: TOTES. La intenció d’açò és comprovar l’evolució del director: quan triomfa, quan la caga, quan intenta buscar coses noves intentant evolucionar, quan s’estanca en el producte que “ven” i el repeteix fins a la sacietat… Quin és el seu comportament a mesura que agafa experiència.

En el primer dels casos tenim a Quentin Tarantino, però està clar que serà igual amb els pròxims directors.

tarantino1

Segons la qualitat de les seues obres (des del punt de vista dels meus anàlisis) podriem ordenar-les de la següent forma:

8. Death Proof, 2007 (7)

La pitjor pel·lícula de Quentin Tarantino. Aquest és un producte relativament innovador, ja que en ell el director tracta d’imitar l’estil i la forma de les pel·lícules de cinema B. El resultat és una pel·lícula no dolenta, però molt mediocre, i que malgrat que divertida durant la seua visió pot ser completament oblidable dins la filmografia d’aquest autor.

death5

7. Jackie Brown, 1997 (7,5)

I és curiós, perquè molta gent considera aquesta com una de les obres que es cola dins el pòdium de les millors obres d’aquest director i encara que defenc que aquesta és realment una bona pel·lícula no la considere un dels màxims exponents de Tarantino. L’obra és redona, amb una narració mestra i dels millors personatges que podem trobar dins el cine de Tarantino. Però malgrat les seues virtuts, trobe que el film no té el toc tan atractiu i interessant que marca la resta de les creacions de l’autor.

Jackie-Brown-DI-2

6. Django Unchained, 2012 (8,25)

La penúltima pel·lícula que ha fet Tarantino i en la que trobem una forma i estil estrident i bombàstic (sent, junt a Kill Bill, el màxim exponent de la “bogeria” que trobem en aquest director) i uns personatges brutalment carismàtics però també una narració lenta i molta palla durant el seu inici, acabant en un producte excessivament llarg i que fa que et quedes amb ell per eixe guió (del millor que ens ha deixat Tarantino com escritor).

django5

5. Kill Bill vol. 1 Kill Bill vol. 2, 2003-2004 (8,4)

La saga Kill Bill (que interprete com una sola pel·lícula, com vaig fer al meu anàlisi) representa l’inici de la segona etapa de Quentin Tarantino de la forma més espectacular possible. Una obra que sembla una macedònia ja que està formada per la combinació d’un grapat de gèneres molt gran (des de l’spaghetti western fins les arts marcials) i d’un nombre considerable d’influències (representades en les nombroses referències que Tarantino cola al film), donant lloc a un producte únic i irrepetible.

kill bill 5

4. Odiosos Ocho, 2015 (8,75)

L’última pel·lícula de Tarantino (fins el moment) i que podem interpretar de dues formes distintes: si la veiem dins de la seua filmografia trobem una repetició del model tarantinià però adaptat en un àmbit més seriós; si la veiem com a producte independent trobem un dels millors westerns del S.XXI, una pel·lícula que trobe infravalorada i que, amb el culte i el temps, trobarà el seu lloc i la seua consideració.

odiosos4

3. Malditos Bastardos, 2009 (8,8)

La millor pel·lícula de la segona etapa com a director. I és que aquesta obra és “perfecta” i la més equilibrada dins la seua producció personal ja que barreja de forma magistral el seu estil extrovertit amb una formalitat i elegància molt moderada, fent-la accessible a qualsevol i consolidant-lo com un dels millors directors de l’actualitat. Ell mateix ho diu al final: “Crec que aquesta és la meua obra mestra”.

bastardos5

2. Reservoir Dogs, 1992 (9)

L’òpera prima de Tarantino, feta amb un caràcter completament independent i en la que es veien les ganes de fer cinema que aquest director tenia i algunes de les característiques clau que l’han acompanyat al llarg de tota la seua carrera. Una pel·lícula que utilitza els tòpics al seu favor, sent bastant original, i amb més d’un moment mític que se’ns queda a tots a la memòria.

Reservoir_Dogs_3284775k

1.- Pulp Fiction, 1994 (9,4)

La millor obra d’aquest director. Una obra on veiem les seues característiques d’una forma moderada, però molt clares i marcades. La narració completament boja, la seua banda sonora, els seus personatges extravagant i les situacions esperpèntiques la convertixen en una pel·lícula de culte, de visió obligatòria i en un producte quasi perfecte.

main3

Així que, després d’haver analitzat les seues huit pel·lícules podem traure una sèrie de conclusions:

  • L’autor té un estil propi que es repeteix en totes les seues pel·lícules. De formes més extremades (Kill Bill) a altres més moderades (Malditos Bastardos o Jackie Brown).
  • Eixe estil destaca en un tipus d’obres de caràcter còmic, ja que la violència i les situacions absurdes i esperpèntiques poden situar-se millor en aquets àmbit. Per això quan ha intentat adaptar eixe estil a la serietat no ha triunfat (Jackie Brown, Odiosos Ocho).
  • Les seues millors obres s’encontren al principi de la seua carrera, possiblement perquè eixe estil era novedós en el cine i el va revolucionar, posteriorment no era molt eficaç.
  • La filmografia de Quentin es divideix en dues etapes:
    1. La etapa dels 90: on destaquen obres de cine negre, plenes de tratges i policies. Ací s’encontren Reservoir Dogs, Pulp Fiction i Jackie Brown, destacant les dues primeres.
    2. La etapa del nou mil·leni: on Quentin ha anat optant per distints gèneres (bèlic, arts marcials, western, acció…) i ha optat per treballar la tensió d’una forma més profunda. Ací encontrem totes les seues pelis des de Kill Bill (2003) fins a Odiosos Ocho (2015). Les pel·lícules d’aquesta etapa han sigut lleugerament més fluixes i la millor d’aquestes és Malditos Bastardos.
  • Quentin ha intentat renovar-se un parell de voltes i en la majoria ha obtingut resultats inferiors. En Jackie Brown va intentar adaptar el caràcter còmic de Pulp Fiction al típic cine negre, més seriós, i va ser un poc fracàs. En Death Proof va intentar imitar el cine B del que era fan (fent el projecte de GrindHouse amb Robert Rodríguez, que és una rallà); era una bona idea i original però la peli va fracassar. I finalment Odiosos Ocho on va tornar al toc fosc i seriós (i al igual que en Jackie Brown…).

Image: Quentin Tarantino

Com a conclusió podriem dir que Quentin Tarantino fa bon cine. Sols un parell de les seues obres es poden considerar “obres mestres” però la resta estan obviament en  un nivell molt alt. Destaca com a director, utilitzant la tensió i les referències d’una forma genial. Però destaca realment com a guionista (on ha rebut els seus galardons) sabent contar històries sense un argument intrincat però amb personatges carismàtics i amb uns dialegs més que interessants.

Tarantino té un estil propi que o t’agrada o el rebutges. No hi ha pràcticament un punt mig. Per a bé o per a mal, molta gent té a Quentin en un pedestal. A vore, el tio fa bon cine i m’encanta, però ni ha reinventat la roda ni és el nou Jesucrist del cine. S’ha de reconèixer que en Pulp Fiction va introduïr una sèrie de característiques que ara són utilitzades i imitades en quasi totes les cintes actuals. Va renovar i revolucionar en part el cine, sí, però ja. Com diu Korah “té la llengua de mig món posada en el cul” i possiblement no ho mereix.

tarantino3

Com a “bonus final” podría dir-vos l’ordre de les pelis de Tarantino segons el meu gust. Açò ja no és rellevant, la reflexió acaba dalt. Açò és simplement el meu punt de vista més subjectiu.

  1. Kill Bill
  2. Django
  3. Malditos Bastardos
  4. Odiosos Ocho
  5. Pulp Fiction
  6. Reservoir Dogs
  7. Death Proof
  8. Jackie Brown

I sí, adore Kill Bill (fins uns límits poc correctes).

 

 

tarantino4

One thought on “Reflexió final: Quentin Tarantino

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s