Kill La Kill (Anàlisi, Anime)

killla1.jpg
Anime: Kill la Kill
Estudi i director: Trigger (Hiroyuki Imaishi)
Any: 2013
Gènere: acció, shonen, ecchi

Segons Bortz en la seua menció al Xenoblade X “les coses sempre milloren quan hi ha beicon i robots gegants” i, malgrat que no negue gens aquesta afirmació, en el propi Japó tenen una variació d’aquesta veritat indiscutible, sols que ells substitueixen el beicon i els robots gegants per violència soft gore  i pits, en quantitats incommensurables. Sols cal mirar els animes més comercials i estàndards actuals i vorem com es compleix sempre aquest esquema. La presència de fan-service en l’animú és tan exagerada que de vegada en quant algun “cráneo previlegiado” pensa en pegar-li la volta i riure’s del panorama actual com va fer l’any passat Keijo.

Un cas molt destacable i al que m’estic referint és Kill la Kill. En Kill la Kill hi ha molta violència i moltes xiques amb poca roba, però no amb la mateixa intenció d’embadalir al receptor a causa d’una falta d’argument molt notable sinó amb la intenció de distanciar-se de la resta de productes que són tan, tan i tan iguals. Però abans de parlar de Kill la Kill, remuntem-nos als seus origens.

Recordeu Tengen Toppa Gurren Lagann? L’últim anime del que vaig parlar al blog? Aquesta va ser de les últimes grans obres de l’estudi Gainax (estudi que podria tindre, perfectament, el títol del meu estudi favorit). Desconec  què va ocórrer allí, però tots van pegar a fugir: Hideaki Anno, creador d’Evangelion i cofundador de Gainax, no va abandonar del tot l’estudi però va passar a fer les seues produccions audiovisuals en l’estudi Khara. Els creadors de Tengen Toppa Gurren Lagann van ser més estrictes i si que van tallar completament la seua relació amb l’anterior empresa per crear la seua pròpia: l’estudi Trigger.

Sent seguidor d’aquests mestres i agradant-me tant Gurren Lagann no podia perdre’ls la pista. Els vaig seguir fins a Kill la Kill, que em va encantar i de la qual parlem hui; a partir d’ací van fer dos animes més (que no han tingut molta rellevància) i Kiznaiver que l’any passat va ser un dels millors animes del 2016 (i com haureu endevinat, morc de ganes per clavar-li les dents). Tornant un poc arrere, sabem que anteriorment estos tios han fet un anime molt destacable així que… podíem fiar-nos d’ells? Va ser igual de bona Kill la Kill? Comencem.

La historia de Kill la Kill es desenvolupa a L’Acadèmia Honnouji, on els seus estudiants segons el nivell jeràrquic en què es situen es divideixen en una estrela, dues estreles i, l’èlit, en tres estreles. Aquest institut s’encontra governat per Kyruin Satsuki, presidenta del Consell Estudiantil que amb l’ajuda de la resta de membres del consell dirigeixen l’escola de forma tirana i dictatorial. Tot canviarà quan Ryuko Matoi, una estudiant d’intercanvi, amenaça de mort a Satsuki perquè li revele la identitat de l’assassí de son pare. La presidenta la desafia, dient-li que li contarà la veritat sols si derrota abans a tots els seus súbdits.

killla2.png

Sembla un argument simple i es que és molt similar al que ens trobem en moltíssims shonens. Una història fàcil que pot donar lloc al creixement dels poders del protagonista. Així i tot ja sen’s planteja un factor distint i original: el misteri de la mort del pare de Ryuko se sumarà a aquesta arquetípica trama per fer-la més complexa i, també, més interessant.

I què tipus de personatges protagonitzen aquesta història tan interessant? Personatges majoritàriament femenins, i encara que podríem trobar açò típic dins de gèneres com l’ecchi o els harems, ací seran les dones les que tinguen la importància i els papers més decisius de la sèrie. Si mirem enrere, en Tengen Toppa, els papers poderosos eren per a hòmens. Kamina i Simon eren els que dirigien la humanitat i acaben sent els herois de l’epopeia. També trobem a personatges femenins però la majoria es caracteritzen per estar baix la protecció d’un home. Fins i tot Yoko Littner, que apareix com una dona lluitadora i forta, acaba fent-se submisa en la batalla pel paper de Kamina i Kittan.

Els amics de Trigger canvien els papers i ens ensenyen uns personatges que poden ensenyar carn i una personalitat molt forta a la vegada. Tenim a Ryuko, la protagonista, que no és gens femenina. Lluita, és malparlada i excessivament llançada. Entra dins del tòpic de la dona “valenta” però trenca esquemes per una personalitat agressiva i ben definida i per una ambició clara, sense deixar que res li faça ombra.

També tenim a Satsuki que es mostra malvada i sense pietat. Al principi no ens mostra res del seu caràcter. És un personatge que porta una màscara, pareixent que els seus plans malèvols no tenen ninguna justificació, però aquest és el personatge que més m’agrada a mesura que avança la sèrie. Encara que siga la dolenta, té des del primer moment un toc de rivalitat directa amb la protagonista, al més pur estil de Vegeta i Goku. I al final, quan realment coneguem més d’ella podrà llevar-li fins i tot el protagonisme a Ryuko per moments.

killla5.jpg

I finalment tenim al tros de pa que és Mako. Aquesta es la que tanca el triangle dels personatges femenins principals i ho fa de la millor forma possible, amb un bon humor espectacular. Mako és la que li dóna el toc còmic a la sèrie. Aquesta, a diferència de les altres dos, no té aptituds per al combat ni per a res pràcticament però sap aparèixer en els moments més indicats i detindre les batalles més difícils. I he d’admetre-ho, quan pense en aquesta sèrie sé que em quede amb els seus “Hallelujah’s”.

I aquestes serien les principals. No estic dient que sols apareixen dones en la sèrie, també apareixen hòmens que també tenen una funció important. La sèrie te prous secundaris, cada un amb una personalitat tan única i diferent que els fa indispensables per a aquesta.

La trama és bona i, joder, els personatges són bons, té alguna cosa més a destacar Kill la Kill? Sí i aquesta és el seu toc únic. En TTGL és volia aspirar a l’èpica, magnificant i deificant cada un dels personatges i martiritzant als valents amb els seus sacrificis. En Kill la Kill no s’aspira a l’èpica però hi arriba i de forma merescuda durant molts moments.

La sèrie tira cap al bon rollo. Com he dit al principi la sèrie està feta per burlar-se del panorama actual i posar-se molt per damunt. La violència és portada fins a l’extrem, no amb estil gore sinó completament estilitzada, tenint una animació tan arrimada al cartoon més americà que la fa única i molt agradable, tenint batalles que són meravelloses. Però ací el factor més exagerat és la hipersexualitat dels seus personatges. Coneixent l’atracció dels japonesos pel fan-service, aprofita qualsevol situació per a llevar-li el màxim nombre possible de peces de roba a les seues protagonistes. I el que ho fa més absurd és que en la sèrie argumenten aquest fet de forma científica.

killla3.jpg

Però Kill la Kill no sols es pixa damunt d’eixes fastigoses tendències. Kill la Kill agafa tots els tòpics i els clixés de l’anime i els utilitza per agafar molt per damunt d’això un estil propi. On es desenvolupa la situació? En un institut. Com és l’uniforme de batalla de Ryuko? Un vestit de marinereta (sent una paròdia molt clara i descarada de Sailor Moon).

Aquest anime agafa les tendències més típiques i les utilitza al seu favor, però també té molts mèrits propis i el que més destaca és la forma en la que trenca la quarta pared. Crec que és l’únic anime dels que he vist que utilitza aquesta idea tan meravellosa i quan trenca la quarta muralla i un personatge et parla a tu, a l’espectador, o trobes errors en una escena com si estiguera mal montada i tinguera baix pressupost… es demostra la intel·ligència que pot tindre al ser capaç de burlar-se fins i tot d’ella mateixa. També vull destacar el seu humor. És un humor tontíssim, basat en situacions absurdes i en, com he dit abans, agafar-se tot a conya, fins i tot la pròpia sèrie. Un humor gens elaborat però intel·ligent a la vegada que, en la meua visualització, em va generar moltes riallades.

Així que… Quin error té Kill la Kill? En sí mateix cap. És una sèrie perfecta en el sentit que ni li sobra ni li falta res, donant lloc a un producte que toca molts àmbits i tots de forma correcta. I ara venen les males notícies.

L’error més gran de Kill la Kill és la seua predecessora. És innegable que TTGL és millor que aquesta. La primera volia transcendir, agafar-se a ella mateixa seriosament, començant amb uns personatges i una trama humils, però que creixen i evolucionen fins a límits molt elevats. Tengen Toppa és un dels millors animes fets mai, sobretot dins del seu gènere. Kill la Kill no és mala sèrie, però no té la intenció de transcendir. Vol ser un producte distint i que destaque molt per damunt de la resta i ho aconsegueix, però a costa de tindre una història menys interessant (sobretot el seu desenvolupament) i uns personatges que encara que ben construïts ni evolucionen ni acaben sent tan rellevants per a nosaltres.

Kill la Kill peca de ser qui és. És una llàstima que tot el món l’haja comparat amb TTGL i l’haja considerat òbviament pitjor, però no es pot fer d’altra forma. Així i tot és un producte únic, amb molt bon rollo i excessivament divertit.

Nota final: 8,15

killla4.png

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s