En aquesta quarta edició tenim el plaer de, finalment, poder parlar del director que, sense cap dubte, més gaudisc i disfrute de les seues pel·lícules: Damien Chazelle. Si no vos sona el seu nom, possiblement sí ho faran La La Land o First Man, dos pel·lícules de molt bona qualitat i que han destacat pel seu gran èxit al gran públic.
El cinema de Chazelle és un cinema sobre la música. A la seua adolescència tocava jazz a la bateria ―com també feia de jove Stanley Kubrick― i tota la seua obra destila un gran amor per la música: dos de les seues quatre pel·lícules són musicals i almenys tres estan protagonitzades per músics de jazz ―un trompetista, un bateria i un pianista―. Per als que som músics ―o, en general, estimem la música― els seus llargmetratges esdevenen tot un regal a causa del gran protagonistme que té aquesta al metratge per un muntatge bàrbar, gràcies al seu muntador personal Tom Cross.
Amb tan sols 34 anys, el seu cinema ja ha triomfat tant en públic com en crítica, sent reconegut amb múltiples nominacions i premis. Whiplash va guanyar tres Oscar; i La La Land va guanyar set Globus d’Or i va estar nominada a catorze premis Oscar ―la tercera pel·lícula de la història en tindre tantes nominacions―, guanyant-ne finalment sis. Amb La La Land va guanyar l’Oscar a millor director, convertint-se en el realitzador més jove de la història en rebre aquest guardó ―sols 31 anys―.
No es tracta sols que és un dels meus directors favorits perquè combina els dos móns que més gaudisc conviure ―la música i el cinema―, sinó que si no es tracta del millor director de la nova generació en la seua vesant més mainstream, poc li queda.
4 – Guy and Madeline on a Park Bench (2009)
3 – First Man (El primer hombre) (2018)
2 – La ciudad de las estrellas (La La Land) (2016)
1 – Whiplash (2014)
Egoisme Soluble 
3 comments