Hui arranca el Cinema Jove, el festival internacional de cinema de València, que aquest any gaudeix de la seua 34na edició. Per atzars de la providència, soc membre del Jurat Jove de la Secció de Llargmetratges així que durant la pròxima setmana hauré de romandre ―i gaudint del procés, és clar― per la capital de lo regne mirant les deu pel·lícules que competeixen a la categoria.
A banda, la resta de la programació del festival no es queda curta i es veu completada per cicles de pel·lícules d’animació japonesa (entre les que trobem les obres més potents de Ghibli, clàssics del gènere com Akira o Ghost in the Shell i les pel·lícules d’alguns dels millors autors contemporanis com Makoto Shinkai ―Your Name―, Masaaki Yuasa ―Night is short, walk on girl― o Mamoru Hosoda ―Los niños lobo―), films que retraten la caiguda del mur de Berlí o les primeres obres dels germans Coen (Fargo, Muerte entre las flores, Sangre fácil o Barton Fink).
La meua intenció durant el festival és, òbviament, vore el màxim cinema que siga possible. I a banda de poder visionar les pel·lícules de la Secció Oficial per poder deliberar adequadament amb els meus joves companys, tinc l’objectiu d’anar describint tota l’experiència per ací, per Egoisme Soluble. És la primera vegada que acudisc a un festival de cinema ―i, més encara, la primera que forme part d’un jurat― i m’agradaria anar reflexionant ací sobre les pel·lícules, curtmetratges o xarrades a les que acudiré. Com una mena de diari o quadern de bitàcola.
Així que a diari espere que em pogueu llegir per ací comentant el que haja pogut vore durant la jornada. Hui toca gaudir de Thunder Road a les 11:30 (Jim Cummings, EUA) i La Banda (Roberto Bueso, 2019, País Valencià) depenent de la Gala d’Inauguració (que és a les 19:00 i la retransmiteixen en directe en À Punt).
Fins demà!
Egoisme Soluble 