Directors egoistes, #08: Shinichiro Watanabe

Comptem, de nou, amb un director d’animació japonesa a «Directors egoistes» i en aquesta ocasió tenim el plaer de poder vore més de prop l’obra de l’autor possiblement més carismàtic de tot el gènere: Shinichiro Watanabe. Si a aquesta secció ja hem parlat d’un dels gran exponents de l’animació japonesa a l’actualitat, com és Makoto Shinkai, i el considerat pare del gènere, Rintaro; en la setena edició de «Directors egoistes» serà un autor de gaire més atemporal del que podrem parlar-ne.

Fins ara havíem parlat d’autors de cinema d’animació japonesa, sobretot de llargmetratges, però eixe no és l’àmbit de Watanabe. El director de les ulleres de sol se sent més còmode al terreny de les sèries, en el qual el seu estil destaca per combinar un gust molt diferent de gèneres ―space opera, western, pel·lícules de samurais, comèdia, etc.― amb un estil musical en concret ―sobretot jazz, però també hip hop, música electrònica o flamenc―.

Les seues dos primeres obres, Cowboy Bebop i Samurai Champloo, el van fer cridar l’atenció d’autors i seguidors de la ciència  ficció a nivell mundial. Amb major impacte que altres directors d’animació del seu país, Watanabe ha col·laborat dirigint projectes per a l’univers Matrix ―amb dos curtmetratges per a la pel·lícula Animatrix― i Blade Runner―amb Blade Runner 2022 Black Out, curtmetratge promocional de la pel·lícula Blade Runner 2049 de Villeneuve―.

8 – Carole & Tuesday (2019, sèrie de televisió)

7 – Macross Plus (1995)

6 – Cowboy Bebop: Llamando a las puertas del cielo (2001)

5 – Zankyou no Terror (2014, sèrie de televisió)

4 – Kids on the Slope (2012, sèrie de televisió)

3 – Space Dandy (2014, sèrie de televisió)

2 – Samurai Champloo (2004-2005, sèrie de televisió)

1 – Cowboy Bebop (1998-1999, sèrie de televisió)