Christopher Nolan, l’autor al que dediquem aquesta novena edició de «Directors egoistes», és un dels grans noms que ressona pel panorama cinematogràfic com un dels grans directors de l’actualitat. Anglés ben assentat a l’star system de Hollywood, la seua filmografia destaca per, en qüestió de menys de vint anys, crear un gran nombre de pel·lícules d’una complexitat superior a la mitjana. Grans jocs narratius que no dubten en portar a l’espectador per un camí plaent i, al mateix temps, turmentós que es dirigeix a un final sorpresiu i força satisfactori.
I és així, totes les pel·lícules de Nolan ―excepte les adaptades a una narració més clàssica, com la seua trilogia personal de Batman, Insomnio o Dunkerque― destaquen per la presència d’ambiciosos girs narratius al seu desenllaç i l’abordament descarat de temes abstractes i d’una complexitat clara ―com la força dels somnis o la idiosincràsia del temps―. Per tant, cada vegada que afrontem una pel·lícula de Christopher Nolan podríem pensar-nos que ens trobem davant d’una obra intel·ligent i difícil que requereix de tots els nostres sentits per comprendre els jocs mentals que ens planteja el britànic.
Les obres de Nolan són productes poc arriscats, ja que el director abusa de l’exposició directa de les claus que resoldran posteriorment els seus enigmes, llevant gran part de la gràcia que suposa resoldre les seues incògnites.
11 – Following (1998)
10 – Batman Begins (2005)
9 – El caballero oscuro: la leyenda renace (2012)
8 – Memento (2000)
7 – Tenet (2020)
6 – Origen (2010)
5 – Interstellar (2014)
4 – Insomnio (2002)
3 – Dunkerque (2016)
2 – El truco final (2006)
1 – El caballero oscuro (2008)
Egoisme Soluble 
9 comments