La incisió de Netflix en la distribució cinematogràfica

És innegable que el sector audiovisual es troba en una situació de canvi o metamorfosi. L’aparició d’Internet com ferramenta comunicativa global ha permès la convergència dels productes audiovisuals, facilitant la seua distribució internacional i desestabilitzant les assentades bases del negoci. Elena Neira, a la seua conferència Streaming Wars. El nou paradigma de la distribució audiovisual, explica el canvi de paradigma en base a quatre fets: la digitalització del contingut, la innovació de nous dispositius intel·ligents que permeten reproduir productes audiovisuals, la millora de l’accés a la xarxa i un canvi sociològic (Neira, 2019).

En aquest context de transició, sorgeixen nous agents: les plataformes Over The Top (OTT). Aquestes plataformes, emparades per la millora comunicativa proporcionada per Internet, empoderen l’usuari permetent-li una vasta llibertat en el seu consum de continguts ja que pot escollir què vore (entre un extens catàleg), quan i on vore-ho sempre que dispose de connexió a la xarxa (Bianco, 2017: 1-2). En aquest article analitzem la més influent de les OTT, Netflix, i els canvis que ha generat la seua incidència en la distribució audiovisual, concretament en l’àmbit cinematogràfic.

Tradicionalment, el sector audiovisual ha estat regentat per les set companyies conegudes com majors: Sony, Fox, Warner, Disney, Paramount, MGM i Universal (Bianco, 2017: 4). Aquestes grans empreses no sols tenen un domini quasi monopolístic del mercat audiovisual nord-americà sinó, també, global. El seu impacte universal s’explica amb el tipus de contingut que produeixen les majors (accessibles per individus de tot el món) i els acords que mantenen amb les principals distribuïdores de cada país (Siri, 2016: 84).

L’èxit del seu negoci es basa en un element clau: l’estructura vertical. Mitjançant aquest tipus d’organització que engloba tot el procés productiu d’una obra audiovisual (des de la idea del projecte fins la seua projecció final en sales), les majors garanteixen que totes les seues pel·lícules van a ser projectades en cinemes (Ojer Goñi, Capapé; 2012: 199).

Serà en aquest context assentat quan les plataformes OTT apareguen com noves competidores de les majors, amb Netflix a la capdavantera. Netflix, com principal representant de les OTT, és el resultat de la hibridació de tres components diferents: cinema, televisió i Internet. Serà a partir d’aquesta ruptura tecnològica quan es creen nous models de negoci incentivats pels nous hàbits de consum proporcionats per les OTT (Heredia, 2017: 279).

El principal desafiament plantejat per les OTT no serà sols l’exhibició a les seues plataformes de continguts de tercers, sinó la seua aposta per la producció de productes propis i exclusius i la seua exhibició única a través d’elles mateixes (Bianco, 2017: 17). Amb aquesta nova estratègia, Netflix s’arrima al model d’integració vertical de les majors ja que no sols produirà els seus productes des de zero, sinó que garantirà la seua distribució i exhibició pels seus propis canals (Heredia, 2017: 288).

En el cas de la distribució cinematogràfica, la plataforma compta amb l’opció d’una emissió simultània i internacional de les seues pel·lícules en cinemes i en la seua plataforma en línia. Incentivada per la nominació als premis cinematogràfics, Netflix va aplegar a realitzar negociacions per adquirir els seus propis cinemes a inicis del 2018 (Lang, Setoodeh; 2018).

Amb l’emissió simultània dels seus productes cinematogràfics, en cinemes i en la seu plataforma, Netflix trenca amb el sistema d’explotació tradicional, les finestres, ja que acaba amb l’exclusivitat dels exhibidors (Siri, 2016: 85). Netflix ha desafiat el model tradicional de negoci del cinema, plantejant la ruptura de les finestres clàssiques d’explotació cinematogràfica mitjançant la reducció radical de temps entre les mateixes (Heredia, 2017: 289).

El sorgiment de les OTT i la seua ruptura amb les finestres tradicionals d’explotació han plantejat una crisi al negoci cinematogràfic tradicional que, en paraules d’Elena Neira en la seua ponència: “El propi format, com tal, està canviant perquè els agents que produeixen continguts han canviat i perquè la manera de distribuir-los també” (Neira, 2019). Aquests nous factors ubiquen el negoci audiovisual tradicional en una transició en la que “està buscant la manera de, en aquest nou sistema, com poder fer diners” (Neira, 2019).

Per a Elena Neira, el negoci cinematogràfic tradicional haurà de reflexionar sobre diversos factors com la vida d’una pel·lícula en taquilla, l’impacte de la primera finestra (l’exhibició en sales) o la seua adaptació a la nova competència per garantir la seua estabilitat si  desitja perviure al nou model de negoci. “La distribució audiovisual el que necessita és adaptar-se perquè nosaltres hem canviat com consumidors” (Neira, 2019), així que de la seua adaptació a les seues noves competidores (Netflix i la resta de les OTT) dependrà la seua pervivència.

Bibliografia:

Bianco, Maria Fernanda. (2017). Los derechos de explotación del contenido audiovisual y la entrada de las plataformas Over The Top (OTT): estudio caso Netflix. En: ​Icade, nº 100. Madrid: Universidad Pontificia Comillas.

Heredia Ruiz, Verónica. (2017). Revolución Netflix: desafíos para la industria audiovisual. En:​ Chasqui: Revista Latinoamericana de comunicación, nº135. Quito: Centro Internacional de Estudios Superiores de Comunicación para América Latina, 275-295.

Lang, Brent; Setoodeh, Ramin. (2018). Netflix and Byron Allen Could Be Getting Into the Movie Theater Business. ​Variety. 19 d’abril de 2018. https://variety.com/2018/film/news/netflix-byron-allen-movie-theater-1202761265/​. 13 de   novembre de 2019.

Neira, Elena. (2019). ​Streaming Wars. El nuevo paradigma de la distribución audiovisual. Ponència presentada en Castelló, Saló d’Actes de la Facultat de Ciències Jurídiques y Econòmiques de l’UJI, 11 d’octubre.

Ojer Goñi, Teresa; Capapé, Elena. (2012). Nuevos modelos de negocio en la distribución de contenidos audiovisuales: el caso de Netflix. En: ​Comunicación: Revista Internacional de Comunicación Audiovisual, Publicidad y Estudios Culturales, Vol. 1, nº 10. Sevilla: Departamento de Comunicación Audiovisual y Publicidad y Literatura, 187-200.

Siri, Laura. (2016). El rol de Netflix en el ecosistema de medios y comunicaciones: ¿El fin de la televisión y el cine?. En: ​Hipertextos, Vol. 4, nº 5. Buenos Aires: Cátedra de Informática y Relaciones Sociales de la Universidad de Buenos Aires, 47-109.

One thought on “La incisió de Netflix en la distribució cinematogràfica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s