Hui comença la 35na edició del festival de cinema La Mostra de València. Certamen especialitzat, com molts sabreu, en les pel·lícules i el cinema produïts a la Mediterrània, realitzant un bon exercici de cohesió dels territoris que compartim aquesta mar menuda i calenta. Però a més, és la primera vegada que cobrisc un festival de cinema per a un mitjà de comunicació. Concretament, per a la meravellosa Revista Luciérnaga.
Si coneixeu el blog des de fa un temps, sabreu que vaig realitzar una cobertura en el seu moment de la 34na edició del Cinema Jove, de la qual vaig formar part del seu Jurat Jove. En canvi, malgrat que aqueix va ser un exercici instructiu i una de les experiències més gratificants que m’ha donat el cinema fins ara, es va tractar d’un seguiment del festival realitzat íntegrament per al meu blog. Raó per la qual tenia una major llibertat a l’hora d’escriure, però també un menor grau d’exigència o compromís.
En aquesta ocasió, tractaré de cobrir La Mostra de València tant a la Revista Luciérnaga com ací, a Egoisme Soluble. A la Revista Luciérnaga realitzaré crítiques més particulars de les diferents pel·lícules de la secció oficial del festival junt amb els meus companys. Per altra banda, ací al blog seguiré el mateix modus operandi que amb el Cinema Jove: cada dia tractaré de realitzar una entrada al blog a mena de diari o quadern de bitàcola d’aquestes setmanes, en el qual parlaré de totes les obres que haja vist durant eixa jornada.
La Secció Oficial de La Mostra de València compta amb un total d’onze pel·lícules de diferents països com Albània, Kosovo, Algèria, Síria, l’Iraq, Croàcia, l’Estat espanyol, Portugal, Macedònia, Hongria, Palestina, Grècia, Itàlia o Egipte. Així que per trobar la meua opinió de les participants ho podreu fer a Revista Luciérnaga o ací mateix, a Egoisme Soluble.
Salut!
Egoisme Soluble 