En aquest darrer dia de Secció Oficial de la 35na edició de La Mostra de València he visualitzat la pel·lícula representant d’Algèria: Autumn Landscapes (Merzak Allouache, 2019).
El perill de la paraula escrita
A les nostres societats actuals, la corrupció de les principals institucions i representants sembla un fet no solament probable, sinó gairebé garantit. D’això n’és conscient Houria: la protagonista de la pel·lícula algeriana Autumn Landscapes, una periodista ―interpretada per Salima Abada― que tracta de destapar una xarxa de prostitució de menors que ja ha donat lloc a la mort de cinc joves. El que en principi sembla un cas més de crim organitzat esdevé una estructura jerarquitzada i basada en el tràfic d’adolescents que involucra la cúpula de l’star system televisiu i religiós algerià.
El gènere de la pel·lícula ―el thriller policial més convencional― resulta tota una alenada d’aire fresc a la Secció Oficial d’aquesta edició de La Mostra en la qual hem gaudit d’un elevat nombre de drames i comèdies negres, sense perdre de vista l’eix central de la programació: la mirada femenina. I és que Autumn Landscapes suposa una nova reflexió al voltant de quin és el paper de la dona ―i els atributs que la societat li exigeix com inherents― en un món dominat quasi al complet per hòmens. Houria, i la seua novell companya, hauran de fer front per igual uns cossos de seguretat i un sistema pervers que mercantilitza i, en última instància, acaba per mutilar el cos femení.
Malgrat l’agraïda frescor del thriller a la Secció Oficial, Autumn Landscapes no gaudeix d’un desenvolupament narratiu considerablement ferm. El creixement exponencial de la tensió que podríem exigir a un film d’aquesta temàtica no està gaire present a la representant algeriana. El resultat és un final abrupte i precipitat, en el qual la xarxa de tràfic d’esclaves sexuals cau més pel seu propi ―i inestable, cal dir― pes que per un seguiment coherent dels fets.
[Text extret de la Revista Luciérnaga].
Egoisme Soluble 