Categoria: Anàlisis de Kubrick

Kubrick va morir prompte. Tots sabem que són moltes les estrelles que moren durant la trentena o abans i a tots ens venen al cap noms com Amy Winehouse, Freddie Mercury i Kurt Cobain. Llegendes que ens deixen amb una trajectòria curta, però intensa davant la qual sols podem pensar què ens hagueren proporcionat al…… Continua llegint Barry Lyndon (Stanley Kubrick, 1975)

Com ja sabeu fa poc he començat el meu primer curs a la universitat. He hagut d’enfrontar-me a una nova situació amb nou campus, nous companys de classe i, per primera vegada en la meua vida, un temari que realment m’atrau i m’interessa. A la meua carrera tenim una sèrie d’assignatures relacionades amb el món…… Continua llegint La naranja mecánica (Stanley Kubrick, 1971)

Estem sols a l’espai? Qui o què ens va crear? Per què estem ací? Passen els anys i els éssers humans ens seguim preguntant les mateixes qüestions que encara no han trobat resposta. Poden semblar bastant simples, però l’absència d’una resposta vàlida dona lloc que siguen un dels nuclis del pensament humà. L’intent per donar-les…… Continua llegint 2001: Una odisea del espacio (Stanley Kubrick, 1968)

Diuen que l’ésser humà és l’únic animal que tropeça més de dues voltes en la mateixa pedra i, siguem sincers, aquesta és una afirmació innegable. Açò ho podem vore representat sobretot a la història, i és que és molt graciós comprovar com milers de fets estúpids ben ideats són capaços d’acabar amb nacions hegemòniques durant…… Continua llegint ¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú (Stanley Kubrick, 1964)

Kubrick i Tarantino coincideixen en haver utilitzat el gènere bèl·lic per parodiar-lo i introduir els seus propis missatges, i malgrat que l’exemple de Tarantino va ser més descafeïnat ―una pel·lícula basada en la II Guerra Mundial segons l’espionatge― Stanley Kubrick va fer 3 pel·lícules bèl·liques (Senderos de gloria, Teléfono rojo i La chaqueta metálica), arribant…… Continua llegint Senderos de gloria (Stanley Kubrick, 1957)

Comence els anàlisis de Kubrick amb Atraco perfecto (1956), la que considere que és la seua primera pel·lícula com a director que paga la pena comentar. Les seues dos obres anteriors: Miedo y deseo (1953) i El beso del asesino (1955) són pel·lícules molt curtes ―de tan sols 70 minuts― i mediocres, sobretot la primera, on malgrat…… Continua llegint Atraco perfecto (Stanley Kubrick, 1956)