Categoria: Reflexions

Hui, a 22 de setembre de 2020, iniciem una nova estació per deixar enrere l’estiu més excepcional de les nostres vides, en el sentit menys efusiu i optimista de la paraula. Després de sis mesos convivint amb la covid tots ens hem vist afectats de prop amb major o menor mesura. Des de la pèrdua … Continua la lectura de Estiu, 2020 →

Colossal (2016), de Nacho Vigalondo, és una obra prou destacable dins del panorama audiovisual contemporani pel seu valent plantejament, en el que de forma desacomplexada es tracten i deconstrueixen molts dels elements tòpics de la cultura visual i narrativa popular. Des del plantejament moral sobre la benevolència a la pel·lícula ―qui és el bo i … Continua la lectura de De la devoció a la deconstrucció del gènere mecha a ‘Colossal’ →

[Intervenció en l’última jornada de la desena temporada de la Sala Caligari «Metadiscursos e intertextos: abismos y sombras». El dimecres 11 de març de 2020 a la facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I, Castelló]. El trap, o més generalment la música urbana, ha esdevingut durant els últims anys un dels … Continua la lectura de La cultura visual de la música urbana espanyola →

És innegable que el sector audiovisual es troba en una situació de canvi o metamorfosi. L’aparició d’Internet com ferramenta comunicativa global ha permès la convergència dels productes audiovisuals, facilitant la seua distribució internacional i desestabilitzant les assentades bases del negoci. Elena Neira, a la seua conferència Streaming Wars. El nou paradigma de la distribució audiovisual, … Continua la lectura de La incisió de Netflix en la distribució cinematogràfica →

Bé, finalitza l’estiu i amb ell una de les èpoques de l’any més determinants, ja que no sols és un “equador” de tot el temps que hi ha a les quatre estacions sinó que des de sempre ha influït notablement al meu caràcter. L’estiu mai ha sigut una estació que m’agrade especialment i açò en … Continua la lectura de Estiu, 2018 →

No és la primera volta (per a bé o per a mal) que comence un perfil en alguna pàgina web per buscar la meua zona de confort en internet (un clar exemple d'açò és el meu Twitter). Amb el pas del temps he anat plenant aquests perfils amb els meus (molt humils) coneixements de cultura, de … Continua la lectura de Un breu inici →