Directors egoistes, #16: Sean Baker

Sean Baker és un exponent de la nova onada de directors nord-americans junt amb altres autors com Damien Chazelle, Robert Eggers, Greta Gerwig, Ari Aster, Barry Jenkins o Jordan Peele. Aquesta nova generació de cineastes destaca per la reinvenció dels gèneres cinematogràfics: als darrers anys hem pogut gaudir de noves i interessants propostes a gèneres…… Continua llegint Directors egoistes, #16: Sean Baker

De la devoció a la deconstrucció del gènere mecha a ‘Colossal’

Colossal (2016), de Nacho Vigalondo, és una obra prou destacable dins del panorama audiovisual contemporani pel seu valent plantejament, en el qual de forma desacomplexada es tracten i deconstrueixen molts dels elements tòpics de la cultura visual i narrativa popular. Des del plantejament moral sobre la benevolència a la pel·lícula ―qui és el bo i…… Continua llegint De la devoció a la deconstrucció del gènere mecha a ‘Colossal’

Published
Categorized as Reflexions

Directors egoistes, #15: Hayao Miyazaki

En aquesta secció del blog hem parlat de diverses grans personalitats dins del món de l’animació japonesa. El considerat pare del gènere Rintaro, amb les primeres sèries per a televisió de referència als seixanta com Astroboy. Autors de l’anterior generació de creadors com Shinichiro Watanabe o Mamoru Oshii o alguns dels grans noms del moviment…… Continua llegint Directors egoistes, #15: Hayao Miyazaki

Directors egoistes, #14: Emir Kusturica

Emir Kusturica és el realitzador escollit per a la catorzena edició de Directors egoistes. L’autor de nacionalitat sèrbia, va nàixer a Iugoslàvia l’any 1954, per eixe motiu la seua obra pot resulta run bon reflex de la història de l’estat socialista durant la segona meitat del S. XX. Amb una filmografia entre la que trobem…… Continua llegint Directors egoistes, #14: Emir Kusturica

Directors egoistes, #13: Yorgos Lanthimos

El tretze és un nombre que té certes connotacions especials. Comunament, la cultura popular l’etiqueta com el nombre de la mala sort; el malson dels supersticiosos i d’aquells que tracten de no agafar cap avió certs dimarts una vegada a l’any aproximadament. Però, també, el tretze és el nombre de llargmetratges d’Stanley Kubrick, de cançons…… Continua llegint Directors egoistes, #13: Yorgos Lanthimos

La cultura visual de la música urbana espanyola

El trap, o més generalment la música urbana, ha esdevingut durant els últims anys un dels gèneres musicals de referència entre gran part de la població. Prova d’això són les dades publicades per la plataforma de reproducció musical en streaming Spotify, que reflexen com el consum de la música urbana ha augmentat un 44% des…… Continua llegint La cultura visual de la música urbana espanyola

Published
Categorized as Reflexions

Directors egoistes, #12: Mamoru Hosoda

Encarem la dotzena edició de «Directors egoistes» per parlar de nou d’un director d’animació japonesa. Després d’haver dedicat el seu respectiu espai prèviament en aquesta secció a Rintaro (Metropolis), el considerat pare de l’animació japonesa amb la seua sèrie Astroboy (1963-1966) i també a grans realitzadors de l’anterior generació d’autors com Shinichiro Watanabe (Cowboy Bebop, Samurai…… Continua llegint Directors egoistes, #12: Mamoru Hosoda

Directors egoistes, #11: Sofia Coppola

Encetem el 2020 amb una nova edició de Directors egoistes, concretament en aquest cas realitzarem un repàs a l’obra de Sofia Coppola. La filmografia de l’autora destaca per haver-se nodrit d’un considerable nombre d’obres (sis llargmetratges, a més d’altres produccions, en poc més de 19 anys) i per la singularitat de les seues pel·lícules, convertint-la…… Continua llegint Directors egoistes, #11: Sofia Coppola

Directors egoistes, #10: Mamoru Oshii

Han passat les setmanes, han caigut les fulles i ja podem escoltar (malgrat l’animadversió d’alguns) els compasos finals d’aquest 2019. Com ve a ser costum, abans d’acabar la temporada repassarem a ‘Egoisme soluble’ quines han sigut les millors pel·lícules de tot l’any. Publicació que, sincerant-me, és possiblement la que més il·lusió em genere com autor…… Continua llegint Directors egoistes, #10: Mamoru Oshii